Jo i el petit ocupant del meu cos

Demà arribaré a les 19 semanes d'embaràs, i quasibé no se'm nota el meu nou estat de bona esperança. Això és una cosa, creieu-me, que em té una mica trasbalsada, doncs em sento grossa (més grossa del que normalment em trobo) però no me sento embarassada. La gent al tren o al metro no et deixa seure, ja que quan em veuen, veuen a la típica noia grosseta, i això em posa de molt mala lluna.

Suposo que la majoria de gent que per algun casual arribi a aquest blog, pensarà que coi està escribint aquesta noia, doncs mireu, no sabia com començar-lo, així per a mi és una manera de desfogar-me de vegades penjaré escrits, poemes, o de vegades fotografies, tal i com estigui el meu estat d'ànim, sense esperar mai que ningú s'ho llegeixi, potser d'aquí al seu nom: Crits en solitud.

Aquest blog pretèn ésser el meu racó de desfogament personal, el meu petit món dins d'aquest univers tan ampli que és l'internet.

De vegades una necessita una estoneta per "vomitar" tot el que pensa, i deixar de ser: políticament correcte.