Pensaments

Absorta en el defugir del temps, amb ganes de posar canvis en la meva vida, amb ganes de no lamentar-me de com estic de com em trobo del que faig, amb ganes de nous aires, d'agafar la vida per les banyes, d'aixecar-me del forat negre on sempre em lamento d'estar.








Vull canviar el temps, canviar la vida, vull ser una persona nova, amb la mateixa manera de ser, essent sempre jo, però millorada.


Potser ha arribat ara el moment, trencar amb tot i amb tothom. Una no pot donar la seva opinió de res sense que algú ho critiqui o s'ho prengui com a quelcom personal i ja n'estic ben farta. Sé que hi ha gent que trobaré a faltar, però són poques les persones i aquestes em poden localitzar sempre que ho vulguin a casa o al mòbil, la resta, doncs, me la sua.



Són poques les persones que puc comptar amb els dit de la mà que les puc considerar bones, són ben poques les persones que en algun moment de la meva vida no m'han fet mal o ofès. Aixi que la Montse d'abans ja no existeix, s'ha acabat la bondat,la ingenuitat i el bon fer, perquè faci el que faci sempre se'm considera dolenta en algun moment de la vida.



Així que a prendre pel cul tot. ....