Anys i anys tancada entre quatre parets, endinsada en els meus pensaments i arribant al límit entre la bogeria i la serenitat. L'única cosa que em mantenia amarrada a la normalitat era el meu petit balcó; una menuda finestra que m'avesa al món real i d'hores a la imaginació.
El meu petit balcó, ben cuidat, ple de plantes, cadascuna en el seu test degudament triat per omplir de color l'obscuritat de la meva vida. El meu petit balcó amb una tauleta rodona i dues cadires de forjat de ferro, ben disposades amb un coixinet al seient, agradable espai per a passar-hi els dies de tardor, prenent un té i acompanyant-lo amb un bon llibre.
De vegades, mirant a l'horitzó des del meu petit balcó imagino històries increïbles de fades, fullets i cavallers, en les que sóc protagonista d'aventures dispars. Però, de sobte, obro els ulls i torno al món real i ja només veig arbres, frondosos, alts, esfereïdors, embogits per la força del vent que els sacseja a la seva voluntat,aleshores, esgotada, remeno la meva tassa de té que ja porta estona que s'ha refredat i penso que hauria d'aixecar-me per tornar-la a escalfar una mica.-
