Sombras del pasado

Oscuras memorias
ensombrecen mi mente,
llanuras desiertas
de materia inerte.

Pensamientos plagados
de rabia y dolor,
sin poder perdonar
sin olvidar el horror.

Fantasmas del pasado
llenan mis pesadillas,
atormentando mi alma
alimentando mi ira.

Algún día menos pensado
conseguiré liberarme
de mis sombras del pasado.

TIEMPOS MALDITOS

Losas frías, espejos rotos,

tiempos pasados de memorias idas.

sólo la estampa de un otoño tardío

me trae a la mente recuerdos sombríos.

Los paseos largos y solitarios

entre tumbas grises y abandonadas

visiones lejanas de mundos vividos

visiones lejanas de un pasado sufrido.

Oyendo lamentos, oyendo gritos

de almas apresadas en sus recuerdos vividos. 

Ya sólo anhelo con gran deseo

que llegue el final 

que se acaben, al fin, mis tiempos malditos.

MIRADES

La unitat mínima de l'expressivitat: els ulls. Ulls grans, petits, rodons, allargats, blaus, verds, marrons, negres...tots amb solament una finalitat: examinar, escudrinyar, en definitiva, mirar.

Una mirada diu molt, de fet pot dir-ho tot. Amb una sola mirada es poden dir més coses quetot un diccionari ple de paraules. fins i tot, de vegades, ens delaten, i d'altres ens ajuden. I tot una desgràcia pels cescs, quen o poden apreciar aquest detall; a ells hi van les mirades més eferïdores, aquelles que els jutjen sense conéixer-los, que els miren de reúll amb ulls desaprovadors o plens de miserìcòrdia, dàltres els miren descaradament, amb ulls burletes, sense donar-se de la sort que tenen de poder veure. Però, potser, aquells ulls cecs, no ho són pas per malaltia, sínó que són ulls que s'han cansat de mirar i prefereixen perdre la virtut que se'ls havia atorgat, perquè d'una cosa estems segurs i tots els ulls hi estaran d'acord: hi ha coses que millor no veure-les.