La unitat mínima de l'expressivitat: els ulls. Ulls grans, petits, rodons, allargats, blaus, verds, marrons, negres...tots amb solament una finalitat: examinar, escudrinyar, en definitiva, mirar.
Una mirada diu molt, de fet pot dir-ho tot. Amb una sola mirada es poden dir més coses quetot un diccionari ple de paraules. fins i tot, de vegades, ens delaten, i d'altres ens ajuden. I tot una desgràcia pels cescs, quen o poden apreciar aquest detall; a ells hi van les mirades més eferïdores, aquelles que els jutjen sense conéixer-los, que els miren de reúll amb ulls desaprovadors o plens de miserìcòrdia, dàltres els miren descaradament, amb ulls burletes, sense donar-se de la sort que tenen de poder veure. Però, potser, aquells ulls cecs, no ho són pas per malaltia, sínó que són ulls que s'han cansat de mirar i prefereixen perdre la virtut que se'ls havia atorgat, perquè d'una cosa estems segurs i tots els ulls hi estaran d'acord: hi ha coses que millor no veure-les.
dimecres, 9 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


1 comentari:
Muy interesante lo que escribes, sí señor. Volveré.
Publica un comentari a l'entrada