Tic-tac, tic-tac, el compàs del rellotge de paret, marcant les hores, minuts, segons. Tot ho vol controlar, el temps per damunt de tot i per això fa servir els seus soldats mecànics i digitals, rellotges de tota mena, i tots amb una única missió: mesurar i controlar el temps. I tothom estem sota la seva voluntat, si el temps ens apremia hem d'anar de pressa per a fer les coses; i si el temps ens dóna "permís" podem actuar més relaxats.
Anem pel món depenent del temps, fins i tot molts de nosaltres en som esclaus i estem "emmanillats" per un dels seus soldats. Sempre li demanem o que vagi més a poc a poc, o que corri més del compte, però ell no es deixa doblegar i tic-tac, tic-tac passa el temps en la mesura exacta.
Si existeix un déu aquest es deu anomenar TEMPUS.
1 comentari:
El temps és el que ens fa valorar cada minut. Ens fa presoners, però també ens fa irrepetibles. M'agrada molt que em facis riure tot el temps que pasem treballant a l'oficina. Gracies.
Publica un comentari a l'entrada